A PEU PER CASTELLÓ
Quan els carrers parlen
El nucli urbà
El nucli urbà de Castelló de Rugat ben mereix una passejada tranquil·la. Recórrer els seus carrers representa retrobar-se amb la trama de l’antiga població morisca i recordar el passat musulmà, l’esplendor de l’època dels Borja i de l’activitat de la gerreria, que va arribar a donar nom al poble, i prendre contacte amb l’amable senzillesa dels seus habitants.
A la vora mateix del poble, puig elevat enmig d’un paisatge relativament pla, es troba el paratge emblemàtic de l’Ermita. Els voltants ofereixen seductores rutes de natura. La dels Barrancs, molt senzilla, permet voltejar per un paisatge natural afaiçonat d’antics cultius. I les de la Serra, primers estreps d’aquesta vessant del Benicadell, que discorre per un paisatge típic de la cultural mediterrània.
ELS CARRERS
A partir del poblament musulmà, el barri que vertebra el carrer de l’Ermita, Castelló de Rugat creix després de la conquesta cristiana des de de l’actual plaça de l’Església, i de manera més tardana al voltant del Camí Real de Gandia i els seus ramals cap a pobles veïns.
Si ens deixem dur per l’entreteixit urbà arribarem al carrer de la Canyeta, que el veïnat ha convertit amb cura i dedicació en un preciós jardí amb testos de flors cobert de gesmilers.
LA FONT MAJOR
Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
Joan Salvat-Papasseit [Poema sense acabar]
De les faldes del Benicadell i de la serra Grossa baixen les aigües que alimenten Castelló. La magnífica font situada a la vora del llavador, inaugurada el 1881, dóna nom a un dels carrers més característics.
ELS CARRERS
A partir del poblament musulmà, el barri que vertebra el carrer de l’Ermita, Castelló de Rugat creix a partir de la conquesta cristiana des de de l’actual plaça de l’Església, i de manera més tardana al voltant del Camí Real de Gandia i els seus ramals cap a pobles veïns.
Si ens deixem dur per l’entreteixit urbà arribarem al carrer de la Canyeta, que el veïnat ha convertit amb cura i dedicació en un preciós jardí amb testos de flors cobert de gesmilers.
LA FONT MAJOR
Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
Joan Salvat-Papasseit [Poema sense acabar]
De les faldes del Benicadell i de la serra Grossa baixen les aigües que alimenten Castelló. La magnífica font situada a la vora del llavador, inaugurada el 1881, dóna nom a un dels carrers més característics.
El llavador
El llavador de Castelló de Rugat mereix una visita. Construït el segle XIX dins un edifici del XVI magníficament restaurat, entre les seues parets ens transportarem a temps ja passats en què habitualment les dones s’aplegaven a llavar la roba de la família. Antic espai central de convivència, doncs, de treball i de converses.
A la vora del llavador, a més de la característica torre de l’antiga fàbrica d’alcohol, hi ha la gran bassa d’aigua, anterior al 1700. Utilitzada encara amb finalitats agrícoles, és una de les imatges icòniques del poble.
EL FORN
Magnífic exemple d’arqueologia industrial, es tracta del forn més antic del poble. Testimoni de l’enorme importància que històricament ha tingut l’activitat terrissera, recentment s’ha fet una intervenció per tal de millorar la conservació d’aquesta construcció del segle XVIII i el seu entorn.
LA CISTERNA
A la placeta del carrer de l’Ermita es conserva una preciosa cisterna de factura medieval. Construcció típica de l’arquitectura islàmica, servia per emmagatzemar l’aigua que baixava del tossal fora de les temporades de pluges.
EL FORN
Magnífic exemple d’arqueologia industrial, es tracta del forn més antic del poble. Testimoni de l’enorme importància que històricament ha tingut l’activitat terrissera, recentment s’ha fet una intervenció per tal de millorar la conservació d’aquesta construcció del segle XVIII i el seu entorn.
LA CISTERNA
A la placeta del carrer de l’Ermita es conserva una preciosa cisterna de factura medieval. Construcció típica de l’arquitectura islàmica, servia per emmagatzemar l’aigua que baixava del tossal fora de les temporades de pluges.
L’ermita
Declarat Paratge Natural Municipal, presenta un destacat patrimoni cultural i material. El Tossal de Sant Antoni es troba relativament aïllat en un paisatge pla, a tocar del poble. Referència visual de la comarca, des de dalt s’observen unes magnífiques vistes de la Vall d’Albaida i de la carena de serres que formen el Benicadell, les Penyes Altes i la Carrasqueta. La pujada pel calvari del poble és una passejada deliciosa, també de nit, molt practicada pels vilatans. No deixeu de comprovar-ho.
Coronant el tossal, envoltada d’una vegetació típica mediterrània, es troba l’Ermita de Sant Antoni. És un dels llocs distintius i més estimats de Castelló de Rugat, no de bades se celebra la popular Festa de les Cassoletes el mes d’octubre. Construïda a les acaballes del segle XVII, restaurada fa uns anys, es troba esplèndidament conservada. L’edifici de l’Ermita consta d’un senzilla planta rectangular amb un sola nau i el campanar.
EL CALVARI I CARRERS MORISCS
Ermita, Meson, Caldereria, la Creu, Trinquet, plaça del Palau…la toponímia actual que correspon al Castelló islàmic del passat. Al carrer del Meson trobarem racons i carrerons sense eixida, restes dels antics andadors. Les cases, moltes de dos plantes, conserven en ocasions preciosos patis interiors que ens recorden una manera de viure i de construir encara present a molts indrets de la mediterrània. Pel carrer de l’Emita s’accedeix al calvari, mirador privilegiat de passejada obligada.
LA MESQUITA
Únic exemple de mesquita de l’època musulmana existent al territori valencià, es troba a la plaça del Palau en l’interior d’un edifici municipal. Tot i les nombroses transformacions experimentades, actualment encara es conserva la sala de culte central, de planta rectangular de dos naus, amb sis voltes bufades cobertes de rajola i detalls de l’ornamentació de ceràmica vidriada en parets i pilars.
EL PALAU DELS BORJA
Construït a la part alta del poble, a la plaça Palau, com a conseqüència de les successives divisions la major part s’ha convertit en habitatges. Erigit per la família Bellvís en el segle XIV, els Borja el milloraren i el van utilitzar com a residència habitual durant el XVI. Actualment només resta visible una part de la façana, així com trams de la barbacana defensiva i l’hort que rodejava el palau.
EL CALVARI I CARRERS MORISCS
Ermita, Meson, Caldereria, la Creu, Trinquet, plaça del Palau…la toponímia actual que correspon al Castelló islàmic del passat. Al carrer del Meson trobarem racons i carrerons sense eixida, restes dels antics andadors. Les cases, moltes de dos plantes, conserven en ocasions preciosos patis interiors que ens recorden una manera de viure i de construir encara present a molts indrets de la mediterrània. Pel carrer de l’Emita s’accedeix al calvari, mirador privilegiat de passejada obligada.
LA MESQUITA
Únic exemple de mesquita de l’època musulmana existent al territori valencià, es troba a la plaça del Palau en l’interior d’un edifici municipal. Tot i les nombroses transformacions patides, actualment encara es conserva la sala de culte central, de planta rectangular de dos naus, amb sis voltes bufades cobertes de rajola i detalls de l’ornamentació de ceràmica vidriada en parets i pilars.
EL PALAU DELS BORJA
Construït a la part alta del poble, a la plaça Palau, com a conseqüència de les successives divisions la major part s’ha convertit en habitatges. Erigit per la família Bellvís en el segle XIV, els Borja el milloraren i el van utilitzar com a residència habitual durant el XVI.
Actualment només resta visible una part de la façana, així com trams de la barbacana defensiva i l’hort que rodejava el palau.
